Durant 1997 i 1998 Ramón Castañer va pintar dos quadros de caràcter històric: els quadros de El Petroli, díptic compost per "l'Arrastrà de Pelletes" i "La Barricada" (2.00 x 3.00 m, cada un). Estos quadros relaten els actes terroristes succeïts a Alcoi (1873), on uns insurrectes van assassinar l'alcalde Agustín Albors. Va ser la primera revolta anarco-sindicalista del món. Estos dos quadros van ser concebuts en 1985, treballant amb models i esbossos. Actualment estan en l'Ajuntament de la ciutat d'Alcoi.

L'arrastrá

Barricada

 

    Durant la pintura de "L'arrastrá de Pelletes" en el Mas de Botella en Agres. (Fotos realitçades per Juan Antonio Castelló Llorens).

Pelletes

Pelletes2

   Detalls de la creació de "Pelletes"

Pelletes3

    Les filles de Zeus i de Temis acudixen immediatament convertint el drama en tragèdia. La sort està tirada. Cloto, Láquesis i Átropos hauran de complir les ordes del fill del Caos i de la Nit: el Destí. Del Cinturó d'Átropos penja la cinta que subjecta la llarga terra, ella serà la fatal clau de la història. La més vella de les Parques complirà la seua missió una vegada més i tallarà quan li abellisca el fil de la vida Agustín Albors. Eixa i no una altra és la qüestió. La altres gent serà sacsada segons l'humor del Destí.

(Texte: Antonio Castelló)

Barricada2

    Ramón Castañer des de la seua depurada tècnica, des del seu amplíssim coneixement de l'ofici a què servix amb entrega, amb fidelitat representativa, 'aquella virtut tan difícil d'aconseguir per a la pintura de signe realista', crega una atmosfera, un clima propici, compte quelcom verdader sense 'invencions' o tergiversacions de la veritat històrica. Ací és el Goya dels 'Afusellaments de la muntanya del Príncep Pio': realista, directe, veraç. I per això, estava obligat a reflexionar en torn les jornades de juliol de 1873, fent-ho a consciència, amb blancs negres, grisallas, perquè esta 'pel·lícula' revolucionària i internacionalista estava fotografiada en blanc i negre i, com a màxim, en color sépia.

(Texte: Adrián Espí Valdés)

    Adrián Espí va escriure en Informació d'Alacant un completíssim article titulat "La tragèdia d'El Petrolio vista per Ramón Castañer". Vore



   Observen vostés mateixos i jutgen la magnitud d'esta obra. Després, discutisquen, parlen i congratulen-se d'estar davant de la pàgina d'Alcoi, feta pel pinzell de eixe ingent i enorme pintor que és Ramón Castañer. Reparen en tota la mostra, en els seus esbossos, en la seua acurada elaboració, en l'estudi de les figures i, sobretot, en els dos grans llenços que donen cos i categoria a l'obra: un és La Barricada -. La ciutat està totalment presa, en estat de lloc-, l'altre és el sagnant linxament de l'alcalde constitucional, on és arrossegat pels carrers, mentres les fúries criden i les parques s'agiten. És el moment culminant de la Revolució, és l'àngel caigut de la llibertat, mentres prompte la nit cremarà en petroli, les llandes de la qual ja estan preparades, en la soledat de els punys i el blau de la nit estrelada d'un estiu tòrrid en tragèdia.

(Texte: Antonio Revert)